Classe magistral

Diumenge 6 de juny a les 12:00 hores, Ernest Blasi realitzarà una classe magistral sobre el muntatge audiovisual, a través de la plataforma ZOOM. A partir d’exemples visuals i de la seva llarga experiència professional ens mostrarà en què consisteix l’edició d’una producció, les fases del procés de muntatge i les figures associades (ajudant de muntatge, auxiliar de muntatge...).


Activitat gratuïta adreçada a professionals del sector, estudiants i persones interessades que, prèviament, s’hauran d’haver inscrit al següent enllaç:

El FIC-CAT homenatjarà el muntador Ernest Blasi

La tretzena edició del Festival Internacional de Cinema en Català lliurarà el premi honorífic FIC-CAT 2021 al muntador Ernest Blasi. L’acte tindrà lloc diumenge 6 de juny a les 8 del vespre, i comptarà amb la participació de l’AMMAC, Associació de Muntadores i Muntadors Audiovisuals de Catalunya.

Nascut a Barcelona l’any 1945, Blasi és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Gràcies a un familiar –tècnic de màquines de cinema–, va començar a treballar en un estudi d’animació i va portar la truca en els curts Como un pájaro (1969, Anne Settimo) i Ferdinand y el ciempiés (1969, Martí Pey), i va fer d’ajudant de direcció a Prólogo (1969, Gerardo Malla) i La línea (Ferdinand Pascal) (1970, Martí Pey).

L’any 1971 va escriure i dirigir La fàbrica, un treball d’animació que va guanyar el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca l’any 1974. Amb Gustau Adolf Hernández va compartir la direcció, realització i muntatge dels curts documentals Cartells d’un poble en guerra (1975) i L’art català contemporani (1977), i del migmetratge Barri Guineueta Vella / Barri Canyelles (1977). Posteriorment va exercir d’ajudant de muntatge de Margarida Bernet a Los fieles sirvientes (1979, Francesc Betriu) i El vicari d’Olot (1981, Ventura Pons), i va debutar en solitari com a muntador a La plaça del Diamant (1982, Francesc Betriu).

Entre la seva extensa filmografia com a muntador destaquen títols com Lola (1986, Bigas Luna); Laura a la ciutat dels sants (1988, Gonzalo Herralde); Estació central (1989, José Antonio Salgot); Havanera 1820 (1993, Antoni Verdaguer); L’enfonsament del Titànic (1994, Antonio Chavarrías); Antàrtida (1995, Manuel Huerga); Palace (1996, El Tricicle); En brazos de la mujer madura (1997, Manuel Lombardero); L’arbre de les cireres (1998, Marc Recha); A los que aman (1998, Isabel Coixet); Tierra del Fuego (1999, Miguel Littin); Pau i el seu germà (2001, Marc Recha); Son de mar (2001, Bigas Luna); Balseros (2002, Carles Bosch); Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí (2002, Agustí Villaronga, Lydia Zimmermann i Isaac Racine); Volverás (2022, ); Aguaviva (2005, Ariadna Pujol); Septiembres (2007, Carles Bosch); Màscares (2009, Esteve Riambau i Elisabet Cabeza); Bicicleta, cullera, poma (2010, Carles Bosch) o Petitet (2018, Carles Bosch).

L’any 2003 va estar nominat als Premis Goya pel muntatge d’Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí i els anys 2002 i 2003 va obtenir els premis de muntatge de la Generalitat de Catalunya el 2002 i el 2003. També va exercir la docència a l’ESCAC entre els anys 2003 i 2011.

Per la seva llarga i extensa filmografia, pel seu compromís amb la cultura cinematogràfica del país, perquè encara es troba en actiu i per la seva vàlua personal, el Premi Honorífic d’aquesta edició es lliura al que és, sens dubte, el muntador català de més projecció i futur.