Notícies

Últimes notícies
Please reload

Buscar per tags

"Els alumnes veuen coses que nosaltres no veiem"

02/12/2019

 

Durant el FIC-CAT 2019, el Casal de Les Monges de Roda de Berà va acollir dissabte 15 de juny al matí una trobada entre professionals de l’educació.

 

La jornada va ser coordinada per Jaume Martín, professor de l’Escola Sant Josep Oriol de Barcelona amb una llarga experiència en la realització de projectes audiovisuals amb l’alumnat, i Pilar Franquet,  membre del comitè organitzador del FIC-CAT.

 

Al llarg de la jornada es van abordar diferents qüestions que van posar al centre de la taula la importància d’adaptar el sistema educatiu actual a l’educació mediàtica i/o audiovisual. També hi va haver unanimitat dels participants a l’hora de destacar una falta de formació per part del professorat del centres de primària principalment, però també a secundària.

 

Exposició de projectes

 

A la jornada s'hi van exposar diferents projectes dels centres participants, des de la creació de productes de proximitat per part de l’equip docent, amb idees que neixen a les aules a partir de les aportacions de l’alumnat, com també la consolidació de l’audiovisual com autèntica eina d’expressió. Aquesta última exigeix dur a terme un exercici d’expressió únicament en audiovisual per tractar una gran diversitat de temes fins i tot aquells més conflictius.

 

També es va destacar que alguns dels projectes que es realitzen es fan a través de programes europeus, que ofereixen la possibilitat que existeixi la formació audiovisual, i també es va posar sobre la taula l’elevat cost que aquests projectes tenen, acompanyat de l’absència, en gran part dels casos, d’un suport per part de les administracions públiques. 

 

L’absència d’un fonament teòric en la matèria 

 

La majoria de participants van coincidir en destacar la falta d’uns coneixements bàsics sobre l’audiovisual que fa que molt sovint s’hagi de recórrer a personal extern al centre, o que la formació en aquest àmbit sigui incompleta i poc estructurada.

 

En aquest sentit, es va reconèixer que per part dels mateixos centres i dels equips directius cal una reflexió crítica sobre la manera com s’educa en aquest àmbit i sobre la predisposició que hi ha cap a aquests procediments pedagògics.

 

 

"Els alumnes veuen coses que nosaltres no veiem"

 

Aquesta expressió es va utilitzar de manera freqüent per descriure una situació en la qual molts alumnes disposen d’uns coneixements digitals per defecte, que sovint se li escapen al personal docent. 

 

En la majoria de casos, però, aquests coneixements digitals dels alumnes no estan estructurats i es deriven de l’ús de terminals i dispositius tecnològics que incorporen un software determinat. Lluny, per tant, d’una voluntat d’innovar o d’un procés creatiu que potenciï l’ús de la tecnologia. 

 

El poder ideològic de la càmera

 

Un altre aspecte que es va destacar durant la jornada va ser la capacitat expressiva i d’influència ideològica que els instruments de l’àmbit audiovisual porten de manera intrínseca. La necessitat, en definitiva, que quan un alumne elabora una peça audiovisual, quan es posa darrere una càmera, sàpiga que té la capacitat d’influir sobre el què i el com es pensa. La capacitat crítica és, per a alguns dels participants del debat, un element fonamental. No és només saber produir imatges o missatges, sinó saber analitzar críticament aquests. Va quedar clar, per unanimitat, que cal saber què hi ha darrera de la càmera, quina és la intencionalitat de cada pla que apareix a la pantalla. 

 

En aquesta línia, també es va criticar el fet que en ple segle XXI no s’hagin introduït els estudis en ciències de la comunicació dins el currículum universitari que prepara el nou professorat. 

 

"La fascinació tecnològica per se"

 

Una de les darreres qüestions que es van tractar abans de tancar el debat va ser l’atracció que totes aquestes tecnologies generen per l’usuari, des del punt de vista d’intentar captar la seva atenció.

 

En aquesta línia, es va proposar una educació fonamentada en la visió crítica sobre el consum que es fa d’aquestes, com per exemple de les plataformes, en tant que "és més important tenir Netflix que el que es pot obtenir d’ell".

 

El concepte conegut com a obsolescència estètica és al qual es va fer referència per definir aquesta situació, que quan implica un consum constant i sense aturament, provoca la vulneració, segons alguns dels experts, de drets fonamentals, per exemple, en la seva producció. 

 

La trobada va acabar amb el compromís de crear un grup de WhatsApp, per tal de poder seguir en contacte de forma pràctica i ràpida i on compartir qualsevol qüestió que es cregui pugui ser útil o interessant, per als membres del grup.

 

El FIC-CAT i la seva vessant més pedagògica

 

Des dels seus inicis, el FIC-CAT ha fet una clara aposta per la pedagogia sobre el món audiovisual, ja sigui amb la modalitat de Centres Educatius, amb alta participació de produccions de Primària i Secundària, com amb la modalitat del Concurs Jove 48h, en què joves menors de 35 anys realitzen un curtmetratge en un cap de setmana.

 

Des de l’any 2017, el festival ha fet un pas més enllà amb aquesta trobada entre professionals de l’educació, que està previst que en la propera edició, al juny de 2020, esdevingui una jornada més estructurada, de més hores i més contingut per als participants. S’està treballant en l’organització d’un FÒRUM sobre CINEMA I EDUCACIÓ, amb el suport d’Aula Mèdia i el Departament d’Educació, per aportar materials i pautes concretes que permetin implementar l’alfabetització audiovisual a les aules i, també, compartir materials i experiències d’arreu del territori que potenciïn el pensament crític.

 

Més endavant farem públic el contingut, les dates i el procés d’inscripcions.

Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
Please reload