Molawa VIII, l’home que va ser dissecat i exhibit al Museu Darder de Banyoles, ahir al vespre va rebre el més gran homenatge. Fèlix Colomer, director de ‘El negre té nom’, va revelar la seva identitat mundialment al FIC-CAT 2025. La projecció del documental va comptar amb la presència de la família d’Alphonse Arcelin Tadal, el regidor de Cambrils que, durant anys, va lluitar per denunciar, dignificar i traslladar el cos, exposat com una peça de museu, al seu país natal.
‘El negre té nom’ explica com Alphonse Arcelin va iniciar la seva campanya el 1991, quan va descobrir que al Museu Darder de Banyoles s'exhibia el cos dissecat d'un home d'ètnia africana com a peça de museu. Arcelin ho va considerar una greu vulneració de la dignitat humana, va interposar denúncies i va mobilitzar institucions internacionals com l'Organització per la Unitat Africana, la UNESCO i el Comitè Olímpic Internacional, que van pressionar per la retirada del cos. La seva perseverança va culminar amb la retirada del cos del museu el 1997 i la seva repatriació a Botswana l'any 2000, on va ser enterrat en una cerimònia solemne.
En paraules de Colomer, la pel·lícula “serveix d’una mena d’emblema antiracista”. Un trencaclosques que, principalment, segueix des de la investigació que va dur a terme l’activista Alphonse Arcelin per aconseguir la repatriació del cos ‘del negre de Banyoles’ al seu país natal, fins a la consternació del poble de Banyoles per la seva retirada del museu ara fa 25 anys. Tot plegat, “serveix per tancar la història definitivament, buscar el nom i trobar-lo personifica el personatge i totes les bogeries que han anat passant en aquesta història”.
Una vegada finalitzada la projecció del documental, Hèléne i Pierre Arcelin, fills d’Alphonse Arcelin, van felicitar a l’equip pel tractament que han fet de la realitat que van patir i per ajudar-los a tancar el cicle. Així mateix, van concloure que de petits no eren del tot conscients del que passava i ara se senten molt orgullosos de la dignitat que va mostrar el seu pare.
Cris Gambín, co-directora del festival, va definir el documental com a “necessari i incòmode” assumint que ensenya aspectes que “en generacions anteriors s’havien normalitzat i ara ens fan posar les mans al cap”. A qui Pierre van respondre que el seu pare “volia remoure consciències així que si ara la gent es posa les mans al cap, vol dir que hi ha hagut un canvi”. Fèlix Colomer, director del documental, hi va afegir que “com més entrava a la història i a l’arxiu, més al·lucinava amb l'opinió de la gent, que avui en dia continua creient que era el més normal del món”. I, tal com afirmava Hèlene, “veient les imatges de carnaval t'adones que el tractaven com una cosa, com una possessió, oblidant que és una persona. La lluita que va iniciar era exactament per la dignitat humana, independentment de la raça.” De fet, afegia Colomer, “la periodista de Botswana que apareix al documental i critica la gestió del govern de Banyoles, quan va saber que havien trobat la família de Molawa VIII i potser volien recuperar-ne les restes, va dir que ara ja se l’havien fet seu. Altra vegada el sentiment de pertinença creix ràpidament i ens fa perdre el nord”.
Hèlene destacava un moment molt significatiu del documental: quan el possible descendent de Molawa VIII no volia treure el llibre familiar d’on el tenia amagat, ja que tenia por que li robessin per exposar-lo a un museu. “Literalment el que li havien fet al seu avantpassat, la història es repeteix”. Pierre, seguia l’eix temàtic del FIC-CAT 2025, afegint que “l'educació és molt important, no pot ser que les generacions creixin veient una peça de museu allunyada de la realitat i pensin que tots els negres van en taparrabos”. “Pot haver-hi racisme en qualsevol direcció, però la història s’ha escrit i és un fet que els blancs han atacat als negres”. És entendre que això ha passat i canviar-ho.Toni Pinel, co-director del FIC-CAT, emocionat explicava que “jo havia visitat el museu, i avui veient el documental he sentit molta vergonya i culpabilitat. Estic content que Catalunya tiri endavant perquè l'única manera és poder-li dir Molawa VIII i deixar de dir-li el negre”.
Colomer va concloure explicant els dos objectius del documental. “El primer seria que algú demani perdó, com el Govern de Banyoles, Català o Espanyol. L’altre objectiu és que on hi ha enterrat el Molawa VIII s’hi posi una placa oficial amb el seu nom, igual que al museu de Botswana." Pel que fa a l’actual Museu Darder de Banyoles, Colomer va fer una crida a la direcció perquè “ara només hi ha una tele amb zero explicacions i seria interessant replantejar-ho i fer una sala que relati tots els fets”.
Frank Belyeu, de producciones del K.O., va explicar que la inspiració per proposar al Fèlix de fer el documental els va venir a través d’un viatge a Banyoles de la seva sòcia. “És una història local, però a la vegada universal. És el tipus d’històries que busquem.”
David Bassa, director de documentals del 3Cat, explicava que “aquest documental ens va atrapar des del principi, perquè engloba idees que ens defineixen com a servei públic: com ha evolucionat la nostra societat els últims 30 anys, analitzant com canvia la percepció dels museus i racisme.” I va recordar que ‘El negre té nom’ es podrà veure a partir del 17 de juny al 3Cat.
Montse Armengou, directora del sense ficció de 3Cat, va confessar que “quan el Fèlix ens va dir que estava investigant el negre de Banyoles ens pensàvem que ja se sabia tot, ara crec que és un documental que compleix molts requisits: fa reparació i reconeixement.” Afirmava que “en un context en què s’estan tombant plaques, un documental com aquest és essencial i lliga amb la nostra voluntat de servei públic”.
El Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà es transforma, fins al 7 de juny, per gaudir a la gran pantalla de les millors produccions en català i de manera gratuïta. El festival també atorga el Premi del Públic, el qual es pot votar a través de la plataforma 3Cat.
