Aquest dimarts, la il·lusió i la frescor dels futurs cineastes del país ha omplert el Teatre del Casino Municipal ben d’hora. Les projeccions dels treballs realitzats pels centres educatius de primària han estat les grans protagonistes del matí, evidenciant com les aules són un planter de creativitat inesgotable on els més menuts aprenen a expressar-se a través del llenguatge audiovisual.

La sessió, presentada per Pilar Franquet, membre de l'àrea educativa i pedagògica del FIC-CAT, ha començat amb els alumnes de l’escola El Cucurull, que han pujat a l’escenari per presentar El mirall que ens reflexa. La jornada matinal ha continuat amb una mostra de gran talent darrere la càmera: Leonie (CEIP Les Arts), Placeta 25 (Escola Angeleta Ferrer de Mataró), On the other side (Escola Mansuet) i Maksym i Milana (C.E.I.P. Serrería). El bloc s'ha completat amb Respira (Escola Ferrer i Guàrdia de Granollers) i Cinema Piaget (Escola Piaget de Barcelona), abans de cloure amb la projecció de No estem sols (Escola Salvador Espriu) davant les escoles assistents. Durant el col·loqui d'aquesta secció —consolidada com un dels pilars més emotius del certamen—, l’alumnat i els seus mestres han compartit el procés de creació col·lectiva, despertant els somriures d'un auditori lliurat a la seva espontaneïtat.

Visualitza la galeria d'imatges de la sessió de Centres Educatius.

La tarda ha agafat un to molt més compromès a partir de les sis amb el documental Sucia - per què no vas fer res?, dirigit per Bàrbara Mestanza i Marc Pujolar. L'obra és un exercici artístic cru, transformador i d’una valentia extrema, que neix del trauma d'una agressió sexual patida per la mateixa protagonista. A través de la recerca del seu agressor, la cinta transcendeix l'experiència personal per obrir un debat col·lectiu i urgent sobre la masculinitat tòxica, la culpabilització de les víctimes i la necessitat de trobar justícia i reparació a través de la paraula.

En acabar la projecció, el col·loqui a peu d'escenari amb la directora i el productor Pau Sanclemente, ha generat un silenci expectant i un diàleg molt profund amb els espectadors. La sala ha quedat absolutament commocionada amb una frase que diu la Bàrbara Mestanza al documental: «Tot i estar molt acompanyada pels meus éssers estimats, em vaig sentir molt sola». Posteriorment ha reflexionat també sobre «la falta de legitimitat que ens donem a nosaltres mateixos i al nostre propi cos quan som joves, encara que sentim que el que està passant està malament». 

El públic s’ha obert en canal, compartint experiències personals en un debat tan emotiu i participatiu que s’ha hagut de tallar per falta de temps. Una història que, sens dubte, ha calat fons.

Visualitza la galeria d'imatges de la sessió del Documental.

L'activitat de la tada s'ha traslladat a la plaça dels Pins on s’ha celebrat el Karaokat, una activitat participativa que ha reunit nombrosos assistents. Diverses persones van pujar a l’escenari per interpretar algunes de les peces més conegudes en català, creant un ambient festiu i de gran complicitat. 

Visualitza la galeria d'imatges de l'activitat a la plaça dels Pins.

Per rematar la nit, a dos quarts de deu, la ficció ha tornat a la pantalla gran amb el tercer llargmetratge del festival, Femení, singular. La sessió ha comptat amb la presència del seu director, Xavi Puebla, els actors Mònica Almirall i Sergio Caballero, i el productor Carles Pastor, els quals han volgut dedicar la pel·lícula, visiblement emocionats, a un dels guionistes del film que malauradament ja no es troba entre nosaltres.

La pel·lícula posa el focus sobre les traves de la immigració i la invisibilitat social a través d'una jove mexicana que treballa en el sector de la neteja a Barcelona. El film convida a una reflexió sobre els prejudicis i els límits que imposa una societat sovint hostil, alhora que esdevé un cant a la dignitat, la resiliència i la capacitat de transformació de les dones que lluiten per recuperar les regnes de la seva pròpia vida.

La intensa jornada s'ha tancat amb el tradicional debat amb l'equip, on s'ha celebrat la potència visual de la proposta i la seva capacitat per posar veu i rostre a les realitats més arraconades del nostre entorn. Durant la xerrada, Sergio Caballero ha lloat la forma de fer cinema de Puebla, destacant la importància de «deixar respirar la pel·lícula a través de plans sense diàleg».

Per la seva banda, el director ha respost a les preguntes del públic sobre l'enigmàtic final de la protagonista —generant un interessant contrast d'opinions entre l'equip i els assistents— i ha explicat l'origen de la idea, que va néixer del misteri de quins motius poden portar una mare a donar el seu fill en adopció. Finalment, Puebla ha defensat fermament l'essencialitat narrativa enfront de la tendència actual d'allargar els metratges: «El millor és mantenir el mínim contingut essencial per explicar el que volem», ha reblat el cineasta enmig d'un aplaudiment tancat i unànime de la sala.

Visualitza la galeria d'imatges de la sessió del Llargmetratge.