La nova jornada del festival ha estat un viatge d'allò més complet, arrencant des de la innocència i la mirada crítica dels més joves fins a endinsar-se en els racons més íntims de la ment humana i de la nostra història col·lectiva.

La Pilar Franquet, membre de l'àrea educativa i pedagògica, ha estat l’encarregada de donar el tret de sortida presentant la segona sessió de produccions escolars de primària, que s’ha tornat a inaugurar amb la intervenció dels alumnes representants de l’escola El Cucurull. En aquesta cita també hi ha assistit el coordinador del curt Leonie, del CEIP Les Arts de València, que ha explicat el que volien transmetre com a film; els alumnes de l’escola Angeleta Ferrer de Mataró, que han presentat Placeta 25 i han parlat sobre l’origen del projecte; i els alumnes representants de l’escola Mansuet, que han comentat la doble cara que hi ha darrere de la societat actual.

Tot i que no s'ha pogut comptar amb cap representant del curt Maksym i Milana, l’alumnat de cinquè del CEIP Serreria de València ha volgut deixar un missatge que la Pilar ha llegit amb il·lusió. Posteriorment, han pujat a l’escenari els representants del curt Respira, de l’escola Ferrer i Guàrdia de Granollers, per parlar del procés creatiu. També han acudit representants de l’escola Piaget de Barcelona, acompanyats pel seu mestre, el Gonçal Perales, i han agraït al festival l’oportunitat. Per últim, han tornat a pujar els alumnes de l’Escola Salvador Espriu per presentar No estem sols i donar cloenda a les projeccions dels curts de les escoles de primària.

Tot i que no presentaven cap curt, també han acudit com a públic les escoles Les Eres de Creixell, La Muntanyeta de Bellvei i Els 4 Vents de Sant Jaume dels Domenys.

Visualitza la galeria d'imatges de la sessió de Centres Eduatius.

Aquesta necessitat de desenterrar el que no es diu ha esclatat a la pantalla gran durant la tarda amb el documental Un altre pare. Per presentar-lo, ha pujat a l'escenari la seva directora, Mariona Guiu, qui ha parlat del poder transformador de les històries i de la importància de seguir explicant relats personals.

En aquest film, Guiu transforma un retorn forçat a Barcelona per acomiadar el seu progenitor en una autòpsia de la llar familiar durant el confinament. La proposta esquiva la crònica clàssica del dol per endinsar-se en un terreny molt més incòmode: el tabú de la depressió paterna envoltada de secrets. A través d'un relat molt íntim, la pel·lícula ens aboca a reflexionar sobre com l'aïllament i les distàncies dels nostres predecessors acaben contaminant la nostra pròpia seguretat a l'hora d'enllaçar vincles amb el món.

Durant el col·loqui posterior, la Mariona ha tornat a l’escenari acompanyada de la seva mare. S'ha viscut un diàleg molt sincer amb el públic, on han respost preguntes com per exemple que senten en haver compartit una part tan íntima de la seva vida o quin era l’objectiu del documental. En aquest sentit, la frase de la directora assegurant que «era un procés que havia de fer i que em va ajudar a deixar anar» ha ressonat amb força en una sala completament captivada. Mare i filla han aprofitat el moment per reivindicar la importància de parlar obertament de la salut mental i de trobar formes per comunicar-nos quan patim una depressió.

Visualitza la galeria d'imatges de la sessió d'"Un altre pare".

Després, l'activitat s'ha traslladat a la plaça dels Pins amb una necessària pausa per desfogar la ment, agafar forces i gaudir de la sempre divertida segona sessió de bingo musical.

Visualitza la galeria d'imatges d'activitat a la plaça dels Pins.

Per cloure la 6a jornada del festival, s'ha posat rumb cap a les identitats silenciades amb un caire històric i profundament cru per encarar el final de la jornada.

Ha estat el torn del llargmetratge Els mals noms, dirigit per Marc Ortiz, una projecció de traca que ha comptat amb la presència de pràcticament tot l’equip: el director, el productor Marc Muñoz, els actors Jaume Madaula, Patrícia Bargalló, Raquel Ferri i Pablo Molinero, i també l’Elena, la néta del personatge real en què està basat el protagonista.

Abans de projectar la cinta, han introduït els espectadors explicant la colpidora història real que hi ha darrere del film. La trama ens despulla la realitat de principis del segle XX a través de la Teresa Pla, un jove intersex criat com a dona que troba en el caos de la Guerra Civil la seva darrera escletxa per exigir ser reconegut com a home. Més enllà de l'ambientació d'època, la cinta planteja un debat dur sobre la supervivència en societats intolerants, evidenciant que el preu per viure amb coherència sovint implica l'exili personal o la fugida.

El debat de cloenda amb el realitzador i el repartiment ha permès aprofundir en una obra construïda delicadament a partir de la memòria oral. La Patrícia Bargalló ha començat parlant del valor de l’art per explicar històries que havien quedat amagades o sepultades pel temps, mentre que el director Marc Ortiz i el productor Marc Muñoz han desvelat el motiu pel qual van triar aquest títol tan conceptual per a la pel·lícula.

L’Elena també ha agafat el micròfon per explicar, embolicant-nos en la realitat familiar, amb quin nom s’identificava realment la Teresa / Florencio, i com va continuar la seva vida fins que va morir. Posteriorment, tots els actors han compartit compartit com es van preparar els seus papers i què va significar per a ells representar personatges tan complexos. Una tanda d'intervencions que ha tancat la sessió entre aplaudiments unànimes, celebrant la valentia de rescatar de l'oblit memòries que, encara avui, necessiten ser cridades ben fort.

Visualitza la galeria d'imatges de la sessió d'"Els mals noms".